Origen i Evolució

Nascut a Barcelona, format a l’Institut del Teatre Barcleona, Miquel G. Font va ballar a Béjart Ballet Lausanne (Suïssa), Dominic Walsh Dance Theater (Estats Units), Lanònima Imperial (Barcelona), Tanzcompagnie Oldenburg (Alemanya), entre d’altres, treballant amb coreògrafs com Maurice Béjart, Jiri Killián, Ann van der Broek, Sharon Eyal, Guy Weissman o Jan Push.

Al 2006, va passar un any a la comunitat ecumènica de Taizé on hi va començar a escriure projectes basats en fets reals que ell mateix testimoniava entre milers de persones. Així va ser com Taizé es va convertir en l’origen d’Habemus Corpus (tenim cossos en llatí antic).

Al 2011 va començar a dirigir produccions a Alemanya, Àustria, Suïssa i França, i en festivals internacionals com ara Jerusalem Dance Week (Israel, 2014), Intenationale Tanz-Theater Festival Hannover (Alemanya, 2014) and Kultur und Politik Festival W3 Hamburg (Alemanya, 2015). Guardonat amb diferents premis coreogràfics a Barcelona, Stuttgart i Jerusalem, durant la temporada 2014/15 va decidir tornar a Barcelona amb la creació 0’1234. Amb un peu a Catalunya i l’altre a l’estranger, continua fent produccions internacionals en marcs més grans com Miami City Ballet, com a coreògraf convidat amb To whom in may concern, a Alemanya amb Tempo [no] Tempo amb la música en viu de Le sacre du printemps d’Igor Stravinsky, i acabant la temporada 2015 / 16 amb la creació de Teen Time Gone, la seva primera creació de teatre i dansa.

Parla només quan tinguis quelcom a dir – Fr. Stephen, Taizé

Aquesta és l’arrel de tot el seu treball. Amb això Miquel G. Font va desenvolupar tots els seus conceptes a partir de fets reals, parlant sempre de temes concrets. Així també assegura que els seus artistes tindran una raó específica per interpretar, moure’s o fer qualsevol acció dins d’una obra. Amb diversos anys invertits en diferents camps, també composa la música de les seves pròpies peces, per a d’altres directors o per a pel·lícules. Identificar-se i tenir empatia amb un tema en concret és, per a ell, essencial per poder crear.

 

CRONOLOGIA