Nascut a Arenys de Mar i format a l'Institut del Teatre Barcelona, el setembre del 2003, amb 17 anys, es va traslladar a Lausana, Suïssa ballant amb Béjart Ballet Lausanne, on Maurice Béjart es convertiria en el primer coreògraf amb qui treballaria directament, fos per repertori llegendari com el seu Bólero o Le Sacre du Printemps o noves creacions com GALA, peça commemorativa del 50è aniversari de la companyia.
Al cap de dos anys, buscant nous registres físics, va ingressar a IT Dansa on treballaria peces de Jiri Killiàn, Nacho Duato, Ohad Naharin, Stjin Cellis o Gustavo Ramírez, entre d'altres. Paral·lelament, també treballaria amb Claudi Bombardó en una nova peça; Dos, llur dia d'estrena va ser el dia en què es va lesionar de gravetat el genoll esquerre, lesió que el mantindria fora dels escenaris un any i mig, temps que va invertir en una experiència de la qual en sortiria la seva firma artística: Habemus Corpus. (Vegeu: Perquè Habemus Corpus?)
Un cop recuperat de la lesió, el desembre del 2007 va tornar als escenaris ballant el que hauria hagut de ballar el dia de la lesió: Dos amb Nora Sitges-Sarda. Aquella temporada 2007/08 va ser plena de projectes freelance com ara 40 Cadires /Unplaced també de C. Bombardó estrenada al Mercat de les Flors, com també amb Plan B Dansa, dirigit per Arantxa Sagardoy va ballar peces com Senvanar i l'infantil La Ventafocs. Aquella temporada també es va endinsar en el món de la coreografia i la producció per primera vegada amb Reaccions.
Tot seguit, es va traslladar a Houston on treballaria en paral·lel amb Houston Ballet i Dominic Walsh Dance Theater, una variant "contemporània" que el mateix director, anterior ballarí principal de la companyia havia obert. Allà es va retrobar amb el clàssic més pur treballant de ballarí solista en produccions com El Trencanous, però va poder gaudir també de nou repertori com ara Doubble You de Jiri Kiliàn o The Swan Lake the Mathew Bourne.
Decebut per l'experiència als EUA, tornaria a Catalunya per les següents dues temporades, on combinaria la pedagogia com a professor a l'Institut del Teatre, factor que usaria per potenciar la seva basant coreogràfica tant amb IT Dansa com amb l'escola (vegeu: Coreògraf), i ballant amb la Lanònima Imperial, companyia que el duria de nou de gira al continent americà.
L'agost del 2011, es va traslladar a Klagenfurt, Àustria on tenia una oferta de feina per tota la temporada per tres produccions El Trencanous de Karl Schreiner i My Fair Lady i West Side Story sota la direcció de Joseph Köplinger. Per la següent temporada es traslladaria a Oldenburg, Alemanya, on treballaria sota la direcció de Honne Dormann amb creacions com Plafona de Sharon Eyal, Airways i Romeo und Juliet de Guy&Ronni, Das Blaue d'Ann van der Broek i Niemandtag i Elfenbeinhaupt d'Alessandra Corti. I finalitzaria la seva carrera com a ballarí fix en companyies a l'Staatstheater Braunschweig, on seria artista convidat durant tres mesos a la producció Figure Out sota la direcció de Jan Push.
Va ser llavors, al gener del 2014, quan va decidir abandonar les rutines i els escenaris que havia fet durant 10 anys per endinsar-se a les entranyes dels teatres treballant d'assistent de producció al Staatstheater Darmstadt sota la direcció de Mei-Hong Lin.
Des de llavors, enfocat molt més a produir, tan sols ballaria en les seves pròpies peces o com a artista convidat en esdeveniments, com el desembre del 2016 al Teatre Nacional de Catalunya en una gala comemorativa del 700è aniversari de Ramón Llull o en moments puntuals arreu, sobretot en actes benèfics.