Ballarí, coreògraf i compositor
Nascut a Arenys de Mar i format a l'Institut del Teatre Barcelona, Miquel G. Font va ballar a Béjart Ballet Lausanne (Suïssa), Houston Ballet / Dominic Walsh Dance Theater (Estats Units), Lanònima Imperial (Barcelona), Tanzcompagnie Oldenburg (Alemanya), entre d'altres, treballant amb coreògrafs com Maurice Béjart, Jiri Killián, Ann van der Broek, Sharon Eyal, Guy Weissman o Jan Push.
Des del 2011 ha dirigit produccions a Alemanya, Àustria, Suïssa i França, Països Baixos i dirigit coproduccions amb festivals internacionals com ara Jerusalem Dance Week (IL), Intenationale Tanz-Theater Festival Hannover (de), Grec - Festival de Barcelona (cat), Kultur und Politik Festival W3 Hamburg (de), Open Look Festival St. Petersburg (ru), entre d'altres. Guardonat amb diferents premis coreogràfics en l'àmbit internacional és coreògraf resident o convidat per altres entitats com ara Miami City Ballet, Jeune Ballet d'Aquitània (fr), Scapino Ballet Rotterdam (nl), Royal Conservatory Antewerpen (be), entre d'altres. Aquí, a Catalunya també ha estat coreògraf / pedagog a l'Institut del Teatre Barcelona i amb PAR en Dansa (Terrassa) com a un dels cofundadors l'any 2020. Durant les temporades 2020/21 i 2021/22 va exercir també com a director artístic del Ballet Contemporani de Catalunya.
Com a compositor ha creat músiques per múltiples peces coreografiades per a ell mateix i per a altres coreògrafs o directors com Alessandra Corti, Jori Kerremans, Albert Garrell, Marc Chornet i entitats com Staatstheater Mainz, Scapino Ballet Rotterdam o Theater Basel. També ha compost bandes sonores per a pel·lícules com la trilogia El Reto de Eva o RAR - El Torró solidari Per RAC1 i Torrons Vicens.
L'origen d'Habemus Corpus
El 2006, als seus inicis com a ballarí professional i a causa de una lesió de llarga durada, va passar un any a la comunitat ecumènica de Taizé on va començar a escriure projectes basats en fets reals que ell mateix testimoniava entre milers de persones. Així va ser com Taizé es va convertir en l'origen d'Habemus Corpus ("tenim cossos" en llatí) que no va ser fundada fins a l'any 2010.
- Parla només quan tinguis quelcom a dir – Fr. Stephen, Taizé. -
Aquesta és la base de tot el seu treball. Amb això G. Font va desenvolupar tots els seus conceptes a partir de fets reals, parlant sempre de temes concrets. Així també s'assegura que els seus artistes tindran una raó específica per interpretar, moure's o fer qualsevol acció dins d'una obra. Amb diversos anys invertits en diferents camps, també compon la música de les seves pròpies peces, per a altres directors o per a pel·lícules. Identificar-se i tenir empatia amb un tema en concret és, per a ell, essencial per poder crear.
"Habemus Corpus, tota una filosofia de treball empàtic"
Jordi Sora - Escena de la memoria - Setembre 2016
En tota experiència acumulada, des d'un inici de la seva carrera, G. Font va anar escrivint tot allò que veia, aprenia, sentia dels molts coreògrafs i directors pels qui va treballar... I ho jutjava en l'àmbit individual posant-ho en, o bé en una llista de factors positius o bé en una llista de factors a millorar o obviar. Sempre havia enfocat aquestes reflexions cap a la voluntat futura de dirigir produccions o obrir la seva pròpia entitat.
Un cop va començar a crear, el primer que va fer va ser aplicar-se les lliçons que ell mateix s'havia donat, i així poder enmirallar-se a l'instant amb els ballarins. Ajudava també el fet que ell també era un dels ballarins de les seves primeres produccions.
Després de finalitzar la seva carrera com a ballarí la seva tesi com a director havia acabat de quallar amb un equip d'artistes que havien absorbit d'ell el mateix que ell mateix havia absorbit, però aquesta vegada triant què fer-ne de les dues llistes que havia creat anys enrere.