Teen Time Gone - Miquel G. Font

TEEN TIME GONE
La peça escolar en constant evolució

TEEN TIME GONE: oda a l'adolescència

Joves tancats en un un pis d'estudiants que els és un laberint sense sortida amb un públic que els increpa en els seus racons més desconeguts i diàlegs entre ells, amb ells mateixos i amb els forasters, durant un viatge essencial van trobant respostes de la vida. Tot en un escenari completament farcit d'objectes i barreres d'on per sortir-ne hauran de deixar quelcom enrere.

Casant l'art del teatre literal amb el de la dansa, que s'encarrega d'allò que les paraules no poden comunicar, tot acompanyada de la música visceral de Beethoven fan de Teen Time Gone una reflexió dirigida al públic jove (i no tant jove) sobre iquietuds internes que la societat d'avui dia exposa o enmascara.

Es tracta d'una peça colpidora sortida d'un experiment pedagògic que porta amb sí unes càpsules pedagògiques per incentivar a tot perfil de jove d'avui dia a poder-se reflectir en les arts escèniques d'una manera directa, crua i sobretot inapelable.

.

Es tracta d'un concepte evolutiu d'espectacle que, segons el moment social en què es representa, lloc on s'exhibeix o entorn en el qual es troba, serà d'una manera o una altra. Un amalgama que fa que la peça sempre sigui fresca, present, flagrant i sobretot, divertida.

Agafant com a referència estudis creats a través de la seva experiència formant a joves ballarins i sent sempre una orella empàtica i reflexiva, G. Font comença aquest estudi antropològic el 2014, en l'estrena de la primera edició del Festival Figueres es Mou, amb el títol La Fí d'un Principi. l'evoluciona el 2016 amb el naixement del títol encara vigent Teen Time Gone i en fa dues evolucions més: Una el 2018 i una altra nova versió "Post-covid".

Cada una d'elles ens permet veure l'evolució de la societat jove, agafant referències socials, avanços digitals a i les tendencies de cada moment social. Això ha permès desenvolupar noves les trames del guió original i a evolucionar, eliminar o afegir personatges. Durant els 10 anys també han anat variant els intèrpretats tant ballarins com actors, mantenint la joventut física de cada un dels personatges.

Entrant en cada una de les següents pàgines, podràs viatjar a través dels 10 anys d'historia de la peça.

10 ANYS EN QUATRE EDICIONS

Clica sobre la que vulguis descobrir

La Fi d'un Prinicipi
Festival Agitart, Figueres
Juliol 2014

Teen Time Gone
Nau Ivanow, Barcelona
Setembre 2016

Teen Time Gone 1.8
C.C. La Barceloneta, BCN
Gener 2018

Teen Time Gone 2.4
G.T. La Passió, Cervera
Gener 2024

S'està preparant una nova versió 2027

TEEN TIME GONE - IA

Com seria compartir pis amb un robot? I enamorar-se'n? Pot un robot sentir?

TEEN TIME GONE, una eina pedagògica per a joves
Càpsules pedagògiques adaptables dirigides al jovent entre 15 i 19 anys

Preciosos retalls de ball i impactants imatges d'acció. L'humor i els raonaments pendulen de banda a banda, amb una perillosa aleatorietat. Així mateix respira la proposta Teen time gone, de Miquel G. Font que navega del teatre a la dansa, [...] A la preciositat de la coreografia s'hi topa les situacions impactants teatrals. [...] és una peça que atrapa per la seva contundència.

Jordi Bordes - Recomana.cat

Teen Time Gone és una obra on música, dansa i text s’entrecreuen per alliberar les tensions, els desitjos i les pors de quatre personatges "atrapats" en un pis laberíntic. [...] Un poliedre amb tantes cares que, efectivament, cal mirar-lo en 360 graus. La simultaneïtat d’accions i activitats fa que apareguin diagonals impossibles, quadratures difícils d’imaginar i punts de no-retorn.

Lluís Mayench Pierre - Teatre Barcelona

El director de l’obra indaga més en allò que no es pot verbalitzar. Per aquest motiu Teen Time Gone s’enlaira i pren força quan els intèrprets es mouen i desplacen pel pis laberíntic. [...] L’estil coreogràfic d’en Miquel G. Font té grapa, és fluid i alhora escarpat.

Clàudia Brufau - Núvol

Dirigit i coreografiat per Miquel G. Font

Música: L.V. Beethoven

dramaturgia i guió original: Miquel G. Font

Intèrprets: Guillem Font / Julia Cruz / Pau Altimira / Mariona Camelia / Héctor Boto

Llum i So: Joan Pallejà

Fotografia: Sebàstian Mol Levi

Escenografia: Miquel G. Font

Producció: Habemus Corpus Production House

Residència de creació: L'Estruch Fàbrica de creació, Sabadell (2016) Centre Cívic la Barceloneta (2018), L'Era de Cervera (2024)

Basada en la creació de Miquel G. Font "La Fi d'un Pricipi" - Juliol 2014 - Festival Agitart / Figueres es Mou

Artistes que hi han format part: Aleix Melé, Georgina Avilés Sarrias, Emmanuel Dobby, Laia Vancells, Antonio Izquierdo, Olga Lladó, Albert Galindo, Roger Fernandez, Ashleigh Musk, Niels Plotard, Gemma Cuartero.

Funcions i gires més rellevants

Estrena de l'esboç: Juliol 2014 - Festival Agitart, Figueres

Estrena: Setembre 2016 - Nau Ivanow, Barcelona

Setembre 2016 - Centre Cultural Calisay, Arenys de Mar

Gener 2017 - Can mañé, Alella

Gener 2017 - Centre Civic La Sedeta, Barcelona

Gener 2018 - Centre Civic La Barceloneta, Barcelona

Abril 2018 - Teatre La Gleva, Barcelona

Octubre 2018 - Plaça de l'Ajuntament, Vilassar de mar

Novembre 2018 - Festival Mes de Danza, Sevilla

Desembre 2018 - Teatre Municipal, Lloret de Mar

Març 2019 - Centre Civic La Sedeta, Barcelona