INICIS
Durant els anys com a alumne del CPD Institut del Teatre i a Suïssa ja va desenvolupar una certa inquietud per trobar el seu propi llenguatge físic. Va ser, però, després de la lesió al genoll que es va llençar a començar d'una manera molt familiar a fer produccions de llarg format, als inicis combinant-ho amb la seva carrera com a ballarí.
L'Any 2008, va debutar com a coreògraf amb Reaccions, una peça auto-identitaria on també faria els primers esbossos a compositor i ajuntant la dansa i la música amb audiovisuals. Un any després faria la seva primera peça curta com a taller coreogràfic amb els ballarins d'IT Dansa, The Similar Things, seguit de La Imperfecció del Cigne amb alumnes de diverses escoles de Badalona que s'estrenaria al Teatre Zorrilla de la mateixa ciutat.
No va ser fins a l'any següent, el 10 d'octubre del 2010 (10/10/10), que va tornar a fusionar dansa, música original i audiovisuals creant així Curriculum peça inaugural de la seva marca personal, Habemus Corpus.
Des de llavors, no va parar de produir peces de llarga durada amb composició musical pròpia en cada una de les ciutats on anava a treballar com a ballarí:
A Klagenfurt, Àustria, el 2012 hi va crear Ecumenicam: Must en coproducció amb el Stadttheater Klagenfurt, com l'any següent ho va fer en coproducció amb Oldenburgisches Staatstheater, a Oldenburg, Alemanya amb l'estrena d'Ecumenicam: Sunday amb ell mateix al piano en directe.
EXCLUSIVITAT
No va ser fins al 2014 que no es va enfocar exclusivament amb la creació deixant els escenaris enrere, amb la creació de The Red Purse, peça guanyadora del 1r premi i premi del públic del Certamen Coreogràfic de Sabadell. D'aquell petit duet en va sortir una peça mitjana anomenada temporalment 0'123...(triple bill) que no faria més que anar de gira per Europa i Orient Mitjà en esdeveniments importants com ara Jerusalem Dance Week 2014, o W3 Festival Altona, Hamburg 2015. Més endavant la peça es convertiria en 0'1234 (Full Evening), acabant-la amb una doble estrena: A Sabadell i a Basilea.
L'Any 2014 també va ser el primer en què altres entitats li demanaven els seus serveis com a coreògraf. Primer, a Catalunya, Agitart - Figueres es mou li van demanar la seva tutoria per la primera edició del festival juntament amb la creació d'una peça de carrer anomenada La Fi del Principi. També Internationales Tanz-Theater Festival Hannover li van sol·licitar una peça mitjana per la programació del Think Big, produïda per Staatsoper Hannover. Es diria Hopeland amb l'estrena de la música pròpia Exodus. I una proposta inesperada seria la invitació a anar al Miami City Ballet per crear To whom it migth concern, una coreografia solista exclusiva pel ballarí principal de la companyia Rainer Krenstetter.
L'any 2015 va tornar a viure a Catalunya però continuant produint també a l'estranger. Aquell any va crear la tercera part de la trilogia Ecumenicam. La tercera part, anomenada Witness va ser creada i representada a Taizé, el que havia estat casa seva (vegeu: Perquè Habemus Corpus?), i amb ella es va inventar una metodologia anomenada amb el mateix nom amb la qual establiria com a propi un procés de creació genuí i molt personal per cada intèrpret. La majoria de les peces posteriors serien creades a través del mètode Witness, com també en faria workshops i maser classes arreu.
CONSOLIDACIÓ
L'any 2016, ja establert a Barcelona, va rebre l'encàrrec per part de la productora Die Kulturaktivisten (Stuttgart) de crear una coreografia sobre La consagració de la Primavera interpretada a piano a 4 mans en directe, de la que en va néixer Tempo [no] Tempo, estrenada al Theaterhaus d'Stuttgart. Al cap de poc estrenaria a la Nau Ivanow de Barcelona Teen Time Gone, una evolució i acabat final de la peça que havia creat dos anys enrere a Figueres. La particularitat d'aquella peça seria que era una peça dirigida al públic adolescent fent que el guió i dramatúrgia de la peça es poguessin actualitzar segons el moment en que es representava. Actualment encara està en gira.
L'any 2016 Grec - Festival de Barcelona ja va programar una part de Tempo [ no ] Tempo al Teatre lliure i l'any següent Grec i Habemus Corpus farien coproducció creant AIRE, peça insígnia amb una coral en directe que interpretaria l'esbós del Requiem de Miquel G. Font al Mercat de les Flors.
D'esprés d'aquella experiència, G. Font va marxar contractat com a coreògraf resident a Scapino Ballet Rotterbam, on hi va crear Norai (2018), mentre treballava com a professor convidat en diverses entitats, com Codarts (NL), Scapino Ballet (NL) o Die Stilte (NL) o Osnabrük (De) i com a Ambaixador Cultural de l'Ambaixada Espanyola als Països Baixos, anant com a representant a esveniments com ara Open Look Festival a Sant Petersburg, Rússia.
Durant els dos anys a Rotterdam, continuava com a convidat en altres entitats com ara Jeune Ballet d'Aquitaine creant Exode (2018) o Royal Academy of Anvers creant Last 8 minutes (2019), peça que no s'estrenaria mai degut a la COVID-19.
TORNAR A CATALUNYA
Tot i haver-hi una pandèmia mundial, un cop tornat a Catalunya, l'estiu 2020 Miquel G. Font va inaugurar juntament amb Rodolfo Castellanos un nou programa de formació preprofessional anomenat PAR en Dansa, on ell exerciria com a coreògraf resident i coordinador artístic a La Fact Cultural Terrassa. Allà hi faria dues noves peces: La primera, un homenatge a la primera peça que ell havia ballat com a ballarí professional a Suïssa, Bólero. I la següent seria Coppelia, la primera vegada que coreografiava un ballet clàssic transformant la seva pròpia dramatúrgia.
Paral·lelament, va agafar la direcció del Ballet Contemporani de Catalunya amb qui durant dos anys faria tres peces de llarga durada: Xoc Anti-Tempo, Els Focs de Sant Joan estrenada en el Dansàneu 2021 convertint-se en el primer corògraf de la història en coreografiar les partitures del ballet Robert Gerhard, i Plàncton, en coproducció amb Dansa Metropolitana.
L'any 2023 va fundar el Centre Cultural L'Era de Cervera, espai que es convertiria en una pedrera per futurs artistes i projectes i on actualment ofereix residències artístiques, produeix esdeveniments (vegeu: Productor) i hi fa creacions com ara Schwäne, Thaïs o The Red Desk, la continuació de la seva primera creació exclusiva.