LA LINIA ROJA

LA LÍNIA ROJA

"Des que visc al món rural, trobo a faltar la cultura de qualitat fora dels estàndards mediàtics"

Miquel G. Font

Dels 3 predissenys, aquest n'és el més complet i dinàmic amb 5 peces aparentment ben diferents, però ben lligades per un sol concepte dramatúrgic: l'autosuperació individual o en col·lectiu. Ens mostra com a vegades hom pot necessitar altres persones per superar situacions o com a vegades la individualitat ens pot fer més forts o ens pot debilitar. 

Des de peces grupals amb música contemporània, passant per peces més introvertides o amb clàssics de la història de la música com un Ravel. Tot junt, un petit viatge en cada una de les peces, i que aquestes serveixin de contrast entre elles per fer que sigui un entreteniment dinàmic i versàtil amb una riquesa artística i cultural important.

Tota l'estètica de l'esdeveniment queda marcada pels colors grisos i colors carn contrastats amb detalls vermells que identifiquen tant cada una de les peces com el mateix programa en si.

LES 5 PECES DE LA LÍNIA ROJA:

Originalment, aquesta obra va ser creada a finals de 2019 al Royal Ballet Amberes (Bèlgica), però l’estrena, programada pel juny 2020, no es va celebrar mai a causa de la pandèmia i mai es va recuperar per altes compromisos de calendari. Per tant, Me és l’única peça del programa que és una estrena absoluta. 

Aquesta peça, d’uns 10 minuts de durada, ens mostra la interrelació entre 5 persones que comparteixen un objectiu, i veiem com passen de l’individualisme a l’ajuda comuna per assolir-ho. 

Amb la potent música de Benjamin Britten per a quartet de corda, és un inici molt dinàmic de la vetllada. 

 

 

L’any 2018, la històrica companyia de dansa Neerlandesa Scapino Ballet Rotterdam va convidar a G. Font pel seu programa de creacions Twools. La nova creació, Norai, ens mostra com dues persones es creuen en un camí, el comparteixen, però ja és tard quan veuen que en compartir-lo, han perdut l’objectiu comú que abans tenien.  

Amb una estètica molt marcada per l’escenografia, una coreografia molt energètica i una música composta pel mateix G. Font, Norai és una peça trepidant que va representar l’inici d’una col·laboració continua entre G. Font i la companyia Neerlandesa. 

 

 

 En coproducció amb Grec Festival de Barcelona 2017, Aire és la producció més gran que G. Font ha dirigit mai a Catalunya. Estrenada a la sala gran del Mercat de les Flors i en col·laboració amb entitats nacionals i internacionals com L'Estruch Fàbrica de Creació (residència artística), IEDSchool (disseny del Vestuari), Grismedio Productions (Audiovisuals) i Cor Ciutat de Mataró (Música en directe) va ser la carta de presentació de G. Font en l'àmbit internacional com a creador de grans produccions i així ampliar el mercat que ja havia començat a obrir.

Amb una dramatúrgia amb caire entre religiós i científic, la peça tracta sobre què és el que passa més enllà del que anomenem mort. Carta Blanca ens en presenta un extracte de 15 minuts amb una estètica molt marcada per la fredor visual i amb un llenguatge físic en el qual es pot palpar l'alta resistència física del solista que ho interpreta.

 

 

 The Red Purse és, sens dubte, la peça que va obrir les portes a Habemus Corpus i al mateix G. Font a tot el món l'any 2014. Guardonada amb més d'una desena de premis nacionals i internacionals com ara Primer premi i premi del públic del certamen coreogràfic Sabadell, primer premi en coreografia i interpretació del Solo Tanz-Theater Stuttgart, el Jerusalem Dance week 2014, el premi representant de Lucky Trimmer Berlin, va ser convidada a molts festivals i esdeveniments, entre ells Grec 16 (Barcelona), W3 Hamburg (Alemanya), Alte Rumfabrik Basel (Suïssa), entre d'altres. Conta la història de com una parella es troben i creen un futur utòpic fins que quelcom inesperat succeeix: Un avortament involuntari. D'aquí surt una radiografia sensorial de què és el que passa dins dels dos progenitors durant aquest dol.

D'una sensibilitat desmesurada i una interpretació duta a terme per primeres figures internacionals, The Red Purse és el plat més fort en l'àmbit dramatúrgic de la vetllada.

 

 

La vetllada acaba amb un homenatge a Maurice Béjart, amb qui G. Font hi va treballar com a ballarí als inicis de la seva carrera. Aquesta peça creada originalment per un elenc de 20 ballarins es pot veure en la seva versió original en LA LÍNIA MARAGDA, però ha estat redissenyada per LA LÍNIA ROJA amb un elenc menor, on la qualitat individual es sobreposa a la quantitat de ballarins a l'escenari, i així, adaptada al context de la vetllada. 

Aquest tribut amb una coreografia tan potent com el mateix Bólero de Ravel és la conclusió que aporta l'eufòria final de la vetllada i assegura el bon regust en sortir de la col·lecció de 5 peces tan diverses.

 

 

Com programar La Línia Roja

El perquè de La Línia Roja

Fora de la dramatúrgia del programa, a través d'aquesta combinació de 5 peces, Habemus Corpus intenta aproximar la cultura de qualitats amb credencials internacionals al públic que no en té accés fàcilment. També, es busca establir proximitat entre l'audiència i els artistes a través d'activitats o conferències i fer que la dansa de caràcter internacional no sigui tan llunyana, sinó accessible primer en el terreny on se l'ha vist néixer.

Plantejament del programa

Com a través de qualsevol variant del programa Carta Blanca, Habemus Corpus vol incentivar la dansa a col·lectius, zones i audiencies que no en tinguin molt d'accés, Per això ha dissenyat aquest programa d'una facilitat important a l'hora de posar-ho a escena. La Línia Roja, en aquest sentit és la millor combinació possible, tant per dimensions que les peces escollides requereixen com per facilitat a l'hora de fer muntatges tècnics, costos per la petita quantitat de ballarins que porta, etc.

Un factor rellevant, també és la coordinació entre diferents teatres o entitats que ho volguessin programar. Si varies d'elles es posessin d'acord en coordinar les programacions en un terreny no molt llunyà (un exemple, varis petits pobles a la Catalunya rural) això faria abaixar considerablement els costos per part de l'entitat programadora.

Necessitats tècniques

La Línia Roja, en ser un programa variat, no és portador d'escenografia important ni instal·lacions complexes que requereixin un llarg temps de muntatge, ja que tot està pensat a poder ser muntat el mateix dia de la representació, comptant amb un premuntatge establert prèviament a l'arribada de la companyia i equip tècnic intern del teatre o localització on es vagi a representar. Per a més detalls d'apartat tècnic poden demanar la fitxa tècnica a gestió@habemuscorpus.com.

 

 

Què més aporta Carta Blanca?

Segons la coordinació d'entitats programadores o el número de funcions programades, la companyia ofereix diverses activitats extres dirigides a diferents col·lectius també:

  • Col·loqui postfunció amb els membres de la companyia. Es pot celebrar a la mateixa platea o bé a un altre espai del teatre, segons convingui al mateix teatre amb la possibilitat de convidar a algun crític del sector de la dansa perquè ho moderi.
  • Visionat d'assajos. Dirigit a escoles de dansa de la localitat. Aquesta activitat es duria a terme durant la tarda de la funció, sense sobrepassar dues hores prèvies a l'espectacle pel descans dels artistes.
  • Classe magistral de dansa clàssica duta a terme per algun dels membres de la companyia o pel mateix Miquel G. Font. Aquesta activitat es duria a terme només en cas que la companyia tingui funcions un mínim de dos dies, i tindria un preu de 15 € per l'assistent, rebaixada a 10 € si també compren una entrada per una de les funcions.
  • Activitat d'iniciació a la dansa duta a terme per alguns dels membres de la companyia o pel mateix Miquel G. Font. Aquesta activitat es duria a terme només en cas que la companyia tingui funcions un mínim de dos dies, i tindria un preu de 20 € per l'assistent, rebaixada a 15 € si també compren una entrada per una de les funcions.

Coproductors i col·laboradors